HORARIESTIU (01/05 a 31/10)

Dimarts a dissabte: 10.00 a 13.30 i 18.00 a 20.00 h
Diumenge: 10.00 a 13.30 h
Dilluns, tancat

HIVERN (01/11 a 30/04)

Dijous, divendres i dissabte: 10.00 a 13.30 i 18.00 a 20.00 h
Dimarts, dimecres i diumenge: 10.00 a 13.30 h
Dilluns, tancat..més informació

TARIFESA. TARIFES SEGONS L’ORDENANÇA DE PREU PÚBLIC

Entrada visita exposició permanent........ 5 euros

Tindran una reducció del 50 %:

• Persones majors de 65 anys
• Titulars del Carnet Jove
• Famílies nombroses
• Abonaments conjunts amb altres equipaments culturals

Entrades gratuïtes:

• Exposición temporal
• Menors de 10 anys
• Els grups d’estudiants que participin en campanyes educatives promogudes per l’Ajuntament.
• Les visites organitzades o autoritzades per l’Ajuntament.
• Professors, investigadors, monitors i guies turístics en l’exercici de les seves funcions, que ho acreditin mitjançant carnet.
• Membres d’associacions locals, nacionals o internacionals de museus.
• Les persones en situació d’atur que acreditin aquesta condició.
• Visites realitzades durant els dies que l’Ajuntament declari prèviament d’entrada gratuïta. I, en concret, els següents dies:
• Visites entre l’1 de novembre i el 30 d’abril.
• Visites en diumenge.
• Dia 18 de maig. Dia Internacional dels Museus.
• Dia 5 d’octubre. Aniversari de l’adquisició de Ca n’Oliver.


B. ALTRES SERVEIS DE L’EDIFICI

• Ús de sala d’actes - import per hora d’ocupació: 30,00€
• Ús del pati interior - import per hora d’ocupació: 20,00€
• Ús de l’immoble - import per hora d’ocupació: 60,00€
• Drets per l’ús comercial de les imatges murals de l’edifici - import per cada reproducció de la imatge: 0,02€
• Drets per l’ús comercial de les imatges de les col·leccions artístiques - import per cada reproducció de la imatge: 0,01€
• Drets per l’ús comercial de la imatge de l’edifici o de qualsevol dels seus elements o instal·lacions - import per cada reproducció de la imatge: 0.01€
• Venda de publicacions: llibres, postals, làmines i altres objectes de marxandatge - import del preu de cost, incrementat en un percentatge i arrodonit a l’alça fins a la següent fracció de 5 cèntims: Preu de cost més el 10 %..més informació

COM ARRIBAR-HICa n'Oliver està situat al centre històric de Maó, devora la zona de vianants, a la confluència dels carrers Infanta i Anuncivay. Antigament, l'entrada principal de l'immoble estava situada en el número 13 del carrer de la Infanta. Actualment, amb l’objectiu de superar les barreres arquitectòniques, l'entrada actual al centre museístic es realitza pel carrer d’Anuncivay, núm. 2.

Ca n'Oliver no té aparcament propi, però està situat molt a prop de dos dels aparcaments públics de pagament, el del parc des Freginal i el de la sínia des Cuc.

Si hi heu d’accedir en transport públic, l'estació d'autobusos (situada a la plaça Esplanada) es troba a devers 10-15 minuts de Ca n'Oliver, si hi anam caminant.

Si heu arribat a Maó en creuer, accedireu al centre de la ciutat per les escales de la costa de ses Voltes; una vegada dalt, Ca n'Oliver està situat a només 5 minuts de distància.

En qualsevol cas, arribareu a Ca n'Oliver/Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora mitjançant un passeig de 5 minuts, aproximadament, des del centre de la ciutat. Podeu seguir les indicacions que teniu a continuació:

Veure mapa..més informació

RECOMANACIONSEntrada
• Guardau la vostra entrada durant tota la visita.

Fotografies i enregistraments
• Podeu fer fotografies sense flash i enregistraments en format domèstic, però no podeu utilitzar trípodes, ni pals per a les autofotos.
• En el cas de premsa, investigadors, etc., el centre disposa d'un fons digitalitzat, que pot ser consultat prèvia petició.

Animals
• Només poden accedir a l'interior del centre els cans guia.

Mòbils
• Durant la visita us demanam que poseu el mòbil en silenci.

Menjar i beguda
• No es permet entrar menjar ni beguda al centre.

Menors
• Les persones menors d’edat sempre han de fer la visita acompanyades per una persona adulta.

Grups
• Durant la visita, els/les guies o persones acompanyants de grups s'han de responsabilitzar de tots els membres que els integren...més informació

ACCESSIBILITATTots els espais públics del centre estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. També hi ha ascensors disponibles per accedir a les diferents plantes, però l’ús d’aquests elements s'ha de comunicar prèviament a Consergeria.

A totes les plantes, excepte a la primera, hi ha lavabos adaptats...més informació

ACTUALEXPOSICIÓ D'ESCULTURES. LEONARDO LUCARINI, 30 ANYS D'ESTIMA A MÔ. DEL 9 DE MAIG AL 23 DE JUNY DE 2019.

ANTERIORS"La quietud de les coses" de Josep Vives Campomar.
Exposició de pintura, del 25 de gener al 28 d'abril.

EL LLEGAT HERNÁNDEZ SANZ - HERNÁNDEZ MORAFrancesc Hernández Sanz i els seus fills Joan i Francesc Hernández Mora tenen un protagonisme cabdal en la protecció del patrimoni menorquí, tant en la recopilació de les seves col·leccions, com en la vessant històrica i artística que distingeix a tota la família. En aquest últim aspecte, destaca de manera especial l’obra de Francesc Hernández Sanz (1863-1949) i la del seu fill Francesc Hernández Mora (1905-1980)

EL PORT DE MAÓLa ciutat de Maó no s’entén sense el port. Aquest explica molts episodis de la història de tota l’illa, sobretot a partir del segle XV, quan les necessitats estratègiques motiven l’establiment de guarnicions i fortaleses per defensar el seu accés. Els segles XVII-XVIII són el període en el qual el port de Maó es converteix en un punt de defensa i d’aprovisionament de primer ordre.

EL SOMNIEl dormitori principal té com a tema una al·legoria del Somni. Aquest és interpretat amb ales, descansant i amb un ram de llavors de cascall a la mà. Al seu voltant, els somnis preparen suc de cascall, del qual se serveix la Nit per adormir els mortals, mentre que Morfeu, el seu principal ministre, vigila perquè ningú no faci gens de renou.

JÚPITER I JUNOL’avantsala es decora amb una escena on s’integren figures mitològiques: el déu Júpiter i la deessa Juno, asseguts damunt un tron de boires, mentre dos soldats romans reten les seves armes, suplicant al déu dels déus la victòria sobre els enemics. Voreja l’escena una sanefa amb garlandes i motius florals, acompanyada per unes bandes decorades amb representacions de jocs de nens.

L’EDIFICIA finals del segle XVIII, quan l’Ajuntament urbanitza els terrenys coneguts com el cementeri dels anglesos, que donen lloc al carrer Anuncivay i adjacents, el comerciant Llorenç Oliver i Morillo construeix el seu habitatge familiar.
L’ambiciosa concepció de la residència familiar és demostrativa del nivell social assolit pel personatge. El volum i tractament de l’espai arquitectònic es completa amb l’ornamentació interior, encarregada als artistes italians Giuseppe Patania i Stefano Cotardi, que decoren els sostres amb temes clàssics inspirats en la mitologia romana. Els temes representats es corresponen amb la utilització que el propietari dóna a les habitacions decorades.

L'ESCALA IMPERIALL’escala imperial cobra gran protagonisme en el conjunt de l’espai arquitectònic, i amaga, al darrere, una segona escala per al servei. La pintura al fresc d’un paisatge sicilià, al primer replà, i la delicada filigrana de l’arrambador de forja calada confereixen al vestíbul una bellesa extraordinària.

L’ALEGRIAAl menjador de la casa figura una representació al·legòrica de l’Alegria, identificada com una dona jove, que sosté a la mà esquerra un gerro de cristall ple de vi i a la dreta, un kílix d’or. La figura apareix flotant sobre un cel blau on voletegen uns pardals. Tot al voltant, uns amorets sostenen unes garlandes de flors i fruites; aquestes signifiquen, per si mateixes, l’Alegria.

L’ARITMÈTICAAl costat del vestíbul, una habitació annexa als antics estables de la casa era el lloc on el propietari retia els comptes dels negocis; el motiu decoratiu, realitzat al clarobscur, representa l’Aritmètica: una dona de rostre formós sosté a la mà dreta un punxó de ferro, i a l’esquerra, una posteta amb números. A la vora del seu vestit, la llegenda Par et Impar.

L’ILLA DIBUIXADA. COL·LECCIÓ CARTOGRÀFICAMenorca ha estat objecte al llarg dels segles de l’atenció dels cartògrafs, especialment durant el segle XVIII, arran de l’interès estratègic que l’illa tingué durant aquesta centúria. La col·lecció cartogràfica de la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora és una de les més completes que es conserven a Menorca.

LA FAMA I EL COMERÇCobrint tota la caixa de l’escala es representen dos genis alats, la Fama i el Comerç, en al·lusió a l’ocupació del propietari. Al centre, un medalló amb una àncora i la llegenda: “Mobilitate viget viresque adquirit eundo”, que podríem traduir per “floreix amb la mobilitat i adquireix forces tot caminant”. Pel lloc elevat que ocupa, s’utilitza la tècnica de la grisalla, que fa la sensació d’un relleu.

LA FAMÍLIA OLIVER I EL SEU CASAL DE MAÓEls Oliver són una de les principals famílies de la burgesia maonesa dels segles XVIII i XIX. Llorenç Oliver Morillo (1766-1810) és el primer en diversificar els negocis familiars i actuar com a contractista de proveïments militars, alhora que manté relacions comercials amb ports del Mediterrani i de l’Atlàntic. Com a símbol de la seva creixent influència, fa construir el monumental casal familiar en una àrea de creixement de la ciutat...més informació

EPISODIS DE LA GUERRA DE ROMA CONTRA ELS ETRUSCSEl saló principal es decora amb tres episodis llegendaris de la guerra de Roma amb els etruscs: la llegenda de Muci Escèvola, que, atrapat pels etruscs, és amenaçat de tortures; la defensa del pont sobre el riu Tíber per Horaci Cocles; i la llegenda de Clèlia, que, amb altres joves romanes, va ser oferida com a ostatge al rei etrusc, Porsenna. Tot el conjunt es troba rodejat de garlandes i medallons circulars, amb diferents representacions.

LA MÀGIA DEL GRAVATEs mostra una col·lecció de gravats del Consell Insular de Menorca realitzats per artistes contemporanis menorquins o bé relacionats amb l’illa. Aquesta selecció té un important vessant didàctic que permet conèixer diferents tècniques de gravat.

LA TORRE El coronament de l’edifici amb una torre —que té tres alçades per damunt del mateix immoble— el converteix en punt de referència a la trama urbana de la ciutat.
Llorenç Oliver la va fer construir per controlar l’arribada dels vaixells que portaven les seves mercaderies, ja que en aquella època, des del pis més alt, es podia observar tot el port, des de la bocana fins a la colàrsega.

MENORCA ALS SEGLES XVIII I XIXDurant el turbulent segle XVIII els menorquins saben adaptar-se als diversos ocupants i intenten mantenir sempre allò que els caracteritza com a poble, les seves lleis i institucions i la religió catòlica. Però, lluny de ser impermeables als canvis, els illencs saben treure el màxim partit i s’insereixen en les xarxes del comerç mediterrani i atlàntic, adopten noves tècniques de producció, incorporen modes i formes de vida, i assimilen les noves idees que arriben d’Europa...més informació

MENORCA BRITÀNICASi hi ha un període històric que individualitza Menorca i li dóna especial personalitat aquest és, sens dubte, el segle XVIII. Més de setanta anys de presència britànica han deixat la seva empremta a l’illa i als seus habitants

PRÍAP AMB UNA NINFAEl tema escollit per a aquest dormitori és una imatge de Príap, antic déu de la fertilitat, acompanyat per una nimfa. Amb freqüència se’l representa, com en aquest cas, en forma d’herma, és a dir, cap i tors de persona sobre un pilar rectangular; el rostre és el d’un home major, amb les orelles de cabra i tocat amb una corona de fruites.

PROPERATUTANKHAMÓN. IMATGES D'UN TRESOR BAIX EL DESERT.
JULIOL A OCTUBRE 2019

RÒMUL I REMEl saló està decorat amb un passatge llegendari de la vida de Ròmul i Rem: relata el moment en què els dos infants són recollits per Faustulo —capatàs dels pastors del rei Silvio Procas— a la vorera del riu Tíber i són donats a la seva dona, Laurentia. En primer terme destaca la mítica lloba, en actitud de fugir; i, a la dreta, una al·legoria del riu Tíber, amb les seves fonts.

SEGUICI BÀQUICLa sala de pas cap al menjador és ocupada per una figuració d’un seguici bàquic, acompanyament que es mostra ple de vida i en què sàtirs i mènades toquen caramelles i siringues o fan sonar els platerets. Tot envoltat per un fris amb una decoració en antemes.